Oliveres mil·lenàries, el fruit de l'esforç

L'olivera més antiga és la Farga de l'Arión, es troba a Ulldecona i té 1708 anys d'antiguitat

Les oliveres mil·lenàries són més que arbres, són patrimoni i són un paisatge molt preuat per als pobles que s’han encarregat de conservar-les i posar-les en valor durant segles.

El territori del Sénia és hereu del llegat mil·lenari que va deixar la civilització romana. Ells van ser els qui es van encarregar de cultivar aquestes oliveres al costat de la Via Augusta. Els avantpassats han sabut cuidar aquest tresor natural fins a dia d'avui i és així com han convertit aquesta terra en el territori amb més densitat d’oliveres mil·lenàries de tota Espanya. La tradició, l’estima per la terra, els seus productes i el saber fer heretat de generació en generació han portat a produir varietat d'olis i a cuidar un museu natural a l’aire lliure.

Naixement de la Mancomunitat Taula del Sénia

La Mancomunitat de la Taula del Sénia és l’encarregada de vetllar per la seguretat d’aquestes oliveres monumentals. La Mancomunitat neix d’una reunió entre els alcaldes de Vinaròs, Ulldecona, Alcanar i La Sénia que tenien un mateix objectiu, treballar conjuntament els temes que eren comuns en les quatre poblacions. Jaume Antich, president de l'Associació Territori Sénia ha explicat que a partir d’aquesta reunió van veure que molts pobles tant de la Comunitat Valenciana com de Catalunya s’hi volien adherir.

Per aquest motiu es van fixar uns límits i és que només podrien entrar a formar part de la Mancomunitat de la Taula del Sénia tots aquells pobles que estiguessin a 15 km del riu Sénia.

Actualment, hi ha 15 pobles valencians, 9 catalans i 3 aragonesos. Tal com apunta Antich, els tres pobles d’Aragó que van entrar són Valderrobres/Vall de Roures, Beceite/Beseit i Peñarroya/Pena-roja de Tastavins, ja que toquen al Massís dels Ports. A més, com a curiositat també comenta que en un principi Santa Bárbara, que forma part del Montsià, no entrava perquè el poble estava a 16 km del riu Sénia, però parlant en l’alcalde van veure que el terme està a 15 km i se li va permetre entrar i formar-ne part.

L’any 2005 es va fer l’Assemblea constituent a Morella tot i que poc abans també es va convocar als regidors dels diferents ajuntaments per a aprovar els estatuts al Castell d’Ulldecona. “En ser una mancomunitat de municipis vam veure que només podíem tocar temes d’administracions locals. En canvi, hi havia convocatòries per a entitats sense ànim de lucre. Per aquest motiu es va constituir l’Associació Territori Sénia formada en un 50% per sectors econòmics i socials i l’altre 50% per la mateixa mancomunitat”, afegeix Antich.

Evolució històrica del cultiu de l’olivera

Al llibre Oliveres Mil·lenàries, identitat del Territori Sénia podem trobar l’evolució del cultiu de l’olivera en aquest territori. Es parla de com s’ha explotat el terreny des de l’època dels fenicis fins a l’edat contemporània. És important posar èmfasi en l’època romana i de l’al·Àndalus. És amb els romans que arrenca la història d’aquestes oliveres mil·lenàries i cal recordar que la Via Augusta travessava aquesta zona. Al llibre es detalla que al segle IV dC Rufo Avieno va escriure “Ora Maritima” una obra on es descriu la costa de la Ibèria preromana. També parla d’una illa dedicada a Minerva situada al sud de la desembocadura de l’Ebre, a la que anomena com “Oleum flumen” que en la traducció seria riu d’oli. Hi ha vàries teories per al significat d’aquesta traducció i és que es podria referir al sol reflectit al riu, a què era una zona productora d’oli d’oliva o inclús que Oleum flumen era una forma de referir-se al riu Sénia.

Tot i que l’olivera datada com a més antiga és la Farga de l’Arión amb 1708 anys també n’hi ha de més joves. Moltes d’elles tenen entre 1.000 i 1.500 anys el que vol dir que els àrabs van tenir molta importància en el conreu d’aquests arbres. “L’olivera s’hauria conreat a banda i banda del riu Sénia, on l’empremta àrab encara dura. Amb ells es va consolidar el cultiu de l’olivera iniciat en l’època romana, així com les tècniques d’extracció de l’oli. Malgrat que va haver-hi la conquesta cristiana a la zona, molts habitants islamitzats es van quedar a viure al territori i van conservar les seves antigues propietats”, detalla el llibre.

Pràmetres de l'olivera més antiga, la Farga de l'Arión. Via: Lo Sud Digital

Espoli, inventari i protecció de les oliveres mil·lenàries

Entre l’any 2005 i 2006 va haver-hi el boom de l’espoli en el qual s’arrancaven les oliveres i es venien per a xalets, edificis privats o rotondes. Eren com un signe d’ostentació i la gent del territori estava dolguda, ja que s’enduien el seu patrimoni. Va ser a partir d’aquest moment que la mancomunitat va decidir fer un inventari per a saber quantes oliveres mil·lenàries hi havia. Aquest inventari es fa mesurant el perímetre i l’alada de l’olivera. Totes aquelles que fan 1,30 metres d’alçada per 3,5 de perímetre són mil·lenàries.

Segons Jaume Antich en el primer inventari es van trobar 4.080 oliveres mil·lenàries i va ser en aquest moment quan el Ministeri va proposar la presentació d’un projecte que posteriorment va ser seleccionat i del que van rebre una ajuda d’1.200.000 euros. “Sempre hem insistit en dues coses. La primera és que la protecció de les oliveres no s’ha de fer contra els propietaris ni els pagesos. Si les oliveres han arribat a avui en dia, ha estat gràcies a ells. La segona és que vam considerar important que si es feia una llei de protecció, s’havia de posar en valor. Si aquest oli és certificat, de gran qualitat i d’olivera mil·lenària la gent en lloc de pagar-lo a 5 euros el paga a 15 i això fa que es tingui un benefici per haver conservat aquestes oliveres”, afegeix Antich.

Al 2020 a Catalunya es va aprovar una llei de protecció, conservació i valoració de les oliveres i oliverars monumentals. Per aquest motiu ara hi ha el compromís de què la Generalitat de Catalunya en els seus pressupostos posi una partida suficient per a compensar a propietaris, molins d’oli i ajuntaments que treballen per la conservació d’aquest patrimoni.

Premis i reconeixements

Aquests olivars monumentals han tingut molts reconeixements com el d’estar reconeguts com a patrimoni natural o el Premi d’Europa Nostra que és un premi a la consideració del patrimoni. Tere Adell, gerent de la Mancomunitat Taula del Sénia, explica que aquest premi normalment es dóna a edificis arquitectònics i que les oliveres hagin estat guardonades és molt interessant com a concepte. L’últim reconeixement que han aconseguit les oliveres mil·lenàries al 2018 és el SIPAM (Sistema Important de Patrimoni Agrícola Mundial). “És igual que el patrimoni de la humanitat que forma part de la UNESCO, però aquest és de la FAO (Organització de l’Alimentació) a escala mundial”, afegeix Adell. Aquests reconeixements de l’ONU o la FAO fan que la gent del territori es senti orgullosa del que tenen a les finques i és un pas molt important per a la conservació d’aquest patrimoni.

Marca de garantia

L’oli d’oliva és un dels aliments més rellevants de la dieta mediterrània i també se’n treu profit de les olives que produeixen les oliveres mil·lenàries. La Mancomunitat ha fet la marca de garantia Farga de l’Arión. “En aquests moments hi ha 16 empreses productores d’oli d’olivera mil·lenària. Es segueix el protocol i el reglament establert pel ministeri per a garantir la qualitat d’aquest oli, que és superior al d’un extra verge”, apunta Tere Adell.

Pedra seca i oliveres mil·lenàries

La pedra seca és un element comú a tots els pobles que formen la Mancomunitat. Es pot trobar en diferents construccions que en alguns casos difereixen d’uns pobles a altres. N'hi ha en forma de marges, de parets, de valones, casetes, etc. A més, les valones han estat nomenades TECA (Tècnica Agrícola d’Importància Mundial).

Caseta de caça feta amb pedra seca Via: Lo Sud Digital

Les valones estan lligades al paisatge de l’olivera, ja que són les construccions redones que hi ha al voltant dels arbres. Segons Adell “tenen una funció molt important perquè protegeixen a l’arbre del vent, mantenen la humitat i és el refugi d’insectes i rosegadors”. És interessant, ja que forma tot un ecosistema amb biodiversitat i va bé per a plagues com la mosca d’olivera.

Tècnica de la pedra seca

Possiblement és una de les tècniques més antigues de construcció, ja que només es necessita pedra. Segons Tere Adell les valones i marges que trobem al territori són de finals del segle XIX, quan va haver-hi l’explosió demogràfica en aquesta zona i es necessitava cultivar més terrenys per a menjar.

La tècnica és ficar dues pedres, al damunt una i anar repetint aquest procés. Sempre intercalant les pedres, mai han d’estar alineades. No poden tenir cap material que les uneixi. Es feien amb la pedra que s’utilitzava per a desermar les finques. “Quan agarraven un tros de terreny i el feien cultivable la pedra que sobrava la trencaven a trossos i l’aprofitaven per a fer valones o marges. Era una forma d’acumular aquesta pedra.”, diu Tere Adell.

Visites turístiques

Segons Jordi Monforte, guia turístic, una de les coses que es va tenir en compte des d’un primer moment és que si es donaven a conèixer aquestes oliveres, un dels perills que hi havia era que anés la gent de forma descontrolada a visitar-les. Per aquest motiu s’han senyalitzat zones concretes i s’han fet convenis amb els propietaris. Són moltes les empreses que han aprofitat aquest recurs com a un reclam turístic per a fer activitats i posar en valor el patrimoni.

Durant la guia turística s’explica als visitants l’evolució històrica d’aquestes oliveres, com es daten, com es fa l’inventari, com es du a terme la poda i com es conserven, entre d’altres coses. A més, la ruta acaba amb un tast de l’oli que es produeix de les seves olives.

La Farga de l'Arión durant la visita turística Via: Lo Sud Digital