Ulldecona acull Àgora, la fira de l’Economia Social i Cooperativa de les Terres de l'Ebre

En aquesta 5ª edició s'ha tractat la transició cap a una energia més sostenible, inclusiva i justa

Ponents durant el diàleg Via: Lo Sud Digital

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Ulldecona la quinta edició d’Àgora, la fira de l’economia social i cooperativa de les Terres de l’Ebre que aquest any porta per nom “L’energia a les nostres mans”. Al llarg de tot el dia els assistents han pogut participar en projectes, exposicions, activitats per a tots els públics, de diferents parades que hi havia als voltants de l’Ajuntament i de xarrades emmarcades dintre de la temàtica de la transició energètica. Amb això el que s’ha intentat és explicar quina és la problemàtica, quines són les alternatives i solucions hi ha per a dur a terme aquesta transició. Des de l’Ateneu Cooperatiu es vol donar a conèixer l’economia social i posar en valor les opcions i projectes que hi ha per a fer el món més sostenible, més just i més inclusiu.

La jornada ha començat amb una xarrada en la qual Sergi Saladié, investigador i consultor en paisatge, energia i planejament territorial, ha parlat de les bases per a una transició energètica sostenible, justa i democràtica. D’aquesta ponència cal destacar que el primer procés de renovables es va fer molt concentrat territorialment. Més del 50% de totes les centrals eòliques estan entre el camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Només a les Terres de l’Ebre trobem un 40% de totes les centrals eòliques i a la comarca de la Terra Alta un 25% de totes les centrals de Catalunya. Són centrals que s’han localitzat a llocs on no es necessita aquesta energia o es podria arribar a necessitar si es tanquessin les centrals més contaminants com són les nuclears o les tèrmiques. Són territoris que no tenen una gran demanda i s’han de transportar al lloc de consum.

Saladié ha afegit que “a l’estat Espanyol mai hi havia hagut tanta energia renovable instal·lada com n’hi ha ara i mai havíem pagat un preu tan alt de l’electricitat. Això ens ha de fer reflexionar, ja que no hi ha una relació directa entre tenir energia renovable i pagar poc de llum. Mentre deixem que aquesta transició només sigui un canvi tecnològic, però no un canvi entre relacions, territoris o empreses no farem una transició àmplia i completa”.

La major part de tota l’energia renovable que s’ha anat instal·lant ha acabat acaparada per les grans empreses energètiques. A l’estat espanyol més del 65% de tota l’eòlica que hi ha en funcionament està en mans de cinc empreses (Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP i Acciona). "Això ha acabat sent més l’inici d’una transacció que d’una transició", afegeix Saladié

També hi ha hagut un diàleg en el qual Mireia Bosch, regidora de Medi Ambient i energia de Mediona junt amb Micaela Villaverde de Tàndem Social, Marta Doncel de Som Energia i Eva Amposta, alcaldessa del Pinell de Brai han debatut sobre solucions col·lectives per a la sobirania energètica a través de comunitats energètiques. En aquest diàleg s’ha parlat de facilitar la producció local d’energia des de les administracions locals, idees per a impulsar les Comunitats Energètiques locals a Catalunya i s’ha exposat el cas de la Comunitat Energètica de Pinell de Brai.

Els espais de diàlegs de la fira han acabat a la tarda amb una ponència en què s’ha posat sobre la taula el tema de la pobresa energètica i els reptes i solucions que hi ha. En aquest diàleg hi ha participat Stephanie Asencio d’Aliança contra la Pobresa Energètica, que ha parlat de la precarietat energètica i els moviments socials de resistència a Catalunya. També hi han intervingut Neus Miró (Presidenta de FITES, SCCL) i Mila Garriga (Coordinadora dels Serveis Socials Bàsic del CC Montsià) amb el projecte Reconnecta’t.